Habitualment ens trobem amb que els diners són una font d'estrès, preocupacions, malestar, discussions...
A vegades fins i tot sembla que haguem de renunciar a part de la nostra vida per a obtenir diners.

Però, com és que tenen tan poder els diners?
Qui s'han cregut que són aquests tals diners?
És més, què són els diners?

Si ens ho parem a pensar de forma ràpida, els diners són el resultat de part del nostre temps i esforç, ja sigui físic o intel·lectual.
Amb els diners que tenim, podem intercanviar coses o serveis entre persones.
Els diners doncs, són una eina de vida, que si s'utilitza bé ens la facilita, i si s'utilitza malament, ens la complica.

Però llavors, com és que hi ha tanta diferència de diners entre algunes persones, si totes les persones tenen temps i fan coses?

Fàcil, doncs perquè els diners són temps i esforç valorats subjectivament.
I això què vol dir? Doncs que tu, com a persona lliure i capaç de fer coses amb el teu temps, tens un valor o un altre segons les persones del teu entorn que et valoren.
Si el teu entorn pensa que el què fas té molt valor, llavors podràs ser una persona rica econòmicament parlant. Per contra, si no ho pensa, no podràs ser-ho...

I això de la riquesa, què és?
És allò de qui més té, o de qui menys necessita?
Són totes les persones riques de la mateixa manera?

Clarament, no.
La riquesa és una sensació.
Si no necessites res més del que tens i ets, llavors et sents ric/a.
Si trobes a faltar alguna cosa, aleshores no t'hi sents del tot.
Sentir la riquesa és una valoració personal de la nostra pròpia vida, que està en constant expansió a causa del temps que al seu torn, mai para i sempre va endavant.

Per tant, buscar la sensació de riquesa és en essència una cosa bona, és el que ens manté en moviment, vius i vives, vius i vives en majúscules. És el que ens fa ser persones úniques i inigualables.
Ningú, absolutament ningú, excepte tu mateix/a, pot afirmar que la sensació de riquesa està present o no a la teva vida.

En la societat actual, els paràmetres que mesuren la riquesa socialment acceptats, són molt limitants i no tenen en compte a l'individu per se.
De fet, sovint ens trobem amb que s'empeny emocionalment a la persona cap a una mena d'utopia, on totes i tots desitgem ser i tenir el mateix, ja sigui mitjançant tècniques de màrqueting, o directament fent ús del xantatge més pur.

És natural, els humans som éssers socials i necessitem en certa menera l'aprovació del grup.
Però els humans, som i tenim experiències de vida diferents.
És precisament aquest, el motiu que invalida al menys parcialment, el concepte de societat de consum.

Per tot això, és necessari eiina, una aplicació que fa el primer pas cap a la lliure gestió individual dels recursos econòmics.
Utilitzant eiina, les persones poden definir la seva pròpia percepció de la riquesa, i aconseguir assolir-la en tot moment de la manera més segura i sòlida. Fent els canvis que considerin necessaris segons la seva pròpia experiència de vida, quan ho considerin necessari.
eiina defensa la presa de consciència individual, quan la persona en qüestió està preparada per a fer-ho.
Sense pressions ni judicis, des de la total llibertat.